El huit de febrer de 1932 s'inaugurà a Elx l'Instituto Nacional de 2ª Enseñanza. Era dilluns, i es declarà festa local perquè tothom poguera participar en els nombrosos actes organitzats; la celebració començà diumenge amb visites dels estudiants de la ciutat i els pobles de la contornada als locals habilitats per l'ajuntament, la Casa Gómez. Dos dies estigué la banda municipal omplint de música de festa places i carrers. Cal anar setanta-set anys enrere per entendre l'entusiasme dels nostres avantpassats i les possibilitats que tenia la ciutat, a través dels seus representants polítics, de tenir un institut.

Un any abans de la inauguració, el 12 d'abril, se celebren eleccions municipal a Espanya, els partits republicans guanyen de manera aclaparadora, a Elx entrà a governar una coalició republicano-socialista. Dos dies després es proclama la República. En les eleccions a Corts de juny, ix elegit el metge elxà Julio Mª López Orozco i, abans d'acabar l'any, s'aprova la Constitució republicana. Moltes de les persones que s'havien distingit fins aleshores per la defensa de la millora i extensió de l'ensenyament públic, ocuparan càrrecs importants del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. Així, per exemple, el socialista alacantí i diputat a les Corts Rodolfo Llopis es féu càrrec de la Direcció general de Primera Ensenyança. Els primers governs de la Segona República donen a l'ensenyament un tractament prioritari dins l'Estat; l'Ajuntament d'Elx, amb l'alcalde socialista Manuel Rodríguez, també. El context és propici per defensar i atendre les reivindicacions que, relacionades amb l'educació, presentarà la nostra ciutat. A principi de setembre del mateix any el setmanari republicà Elche subscrivia la petició d'un Institut de Segona Ensenyança per a la ciutat; fins aquell any, tots els estudiants havien de desplaçar-se a la capital de la província a fer els exàmens de batxillerat. Un mes després de presentar la sol.licitud, es firmava el decret de creació de l'institut i en febrer de l'any següent començaren les classes, després d'una anomenada inauguració en la qual participà Rodolfo Llopis i Julio Maria López.

En un país d'analfabets i amb una escola controlada fins aleshores per l'Església, és fàcil entendre que la Segona República posara l'émfasi en l'ensenyament primari. Però, la reforma de l'ensenyança secundària també figurà en els plans dels primers governs republicans. Es proposà col·locar-la a l'abast de més gent que la tradicional de les classes privilegiades econòmicament. L'institut d'Elx és la resposta a un clam de la ciutat, encapçalat per ciutadans assenyats. El context polític favorable i les esperances que molts ciutadans tenien en aquell moment dipositades en l'educació, com a motor de canvi social, crearen les condicions que expliquen l'emergència de nombroses escoles i instituts. Només el primer any, el govern republicà creà a Elx, amb l'ajuntament al capdavant, tretze escoles de primària i un institut.

Però ni l'ajuntament, ni la República no tindrien temps suficient ni la pau social que calia per atendre l'aplicació i la consolidació dels projectes educatius. La sublevació militar i la suplantació del Govern legítim per la dictadura deixà en el camí moltes víctimes; contra els mestres s'actuà de forma particularment virulenta i l'Institut de Segona Ensenyança d'Elx fou esborrat del mapa. Els estudiants de la nostra ciutat, que podien permetre's cursar un batxillerat, tornaven a examinar-se a l'institut de la capital de la província.

La història de l'Institut de Segona Ensenyança està per completar, o la desconeixem, perquè el que tenim consultat fins ara, en ser molt valuós, cap a molt estirar en tres planes. Seria benvingut un estudi en profunditat sobre la creació de l'institut, l'alumnat i el professorat, els plans d'estudi i els textos emprats, les activitats, els èxits i els fracassos, i el que representà el centre per a la ciutat i la comarca. L'ampliació de l'estudi pot començar per l'anàlisi dels llibres que utilitzaven. El director de l'Arxiu i Biblioteca Municipal Pere Ibarra, Rafael Navarro, posà en coneixement de l'IECBV la conservació de la biblioteca de l'Institut de Segona Ensenyança, dispersa entre el fons general de la biblioteca d'Elx. L'Institut d'Estudis Comarcals ha identificat tots els volums, una petita contribució per bastir la història de l'Institut de Segona Ensenyança.

Vicent Soler es membre de l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó (IECBV)